Hi ha objectes que parlen sols. 

Aquests bols, gerres i tasses —fets a mà, amb colors suaus i línies que respiren— tenen la discreció de l’ofici honest. 

No reclamen protagonisme: simplement hi són.

La seva presència és serena, com el silenci de l’Empordà que els ha vist néixer.

La ceràmica d’aquí no vol innovar, vol perdurar. 

Cada peça té la petjada del temps, del tacte, del foc i de la terra. 

I les fotos, amb llum mesurada i espai obert, no les emmarquen: les deixen ser.

Aquí no hi ha decoració: hi ha ús, textura i equilibri. La bellesa no s’hi afegeix —hi és des del principi.