A Austràlia, el paisatge s’estén amb una amplitud que costa d’abastar. La llum és dura, els espais són oberts i la presència humana es dilueix entre distàncies que semblen infinites. Aquesta sèrie observa aquesta escala i la manera com el cos hi troba lloc.

La meva aproximació és treballar amb la llum natural i amb una distància que permeti entendre la relació entre figura i territori. No busco descriure el viatge, sinó captar la sensació d’estar en un espai que imposa el seu propi ritme: carreteres llargues, horitzons nets i una calma que s’imposa sense esforç. Cada imatge és un fragment d’aquesta immensitat.

Fotografiar Australia és mirar el paisatge amb respecte i deixar que la llum i l’espai decideixin la forma de la imatge.

(Projecte personal)