Hi ha una bellesa que no fa soroll. Una bellesa que no es veu de lluny, ni crida l’atenció, ni demana res. És la bellesa del que comença.

Els microbrots —aquests petits esclats de vida— són una forma de resistència. Neixen amb una força que no es veu, però que es nota. Són tendres, però decidits. Són menuts, però carregats de futur.

A l’Empordà, on la tramuntana pentina la terra i el sol hi cau amb franquesa, aquests brots no són només aliment: són paisatge, són ofici, són cultura. Cada fulla que s’obre és una declaració d’intencions. Cada tija que s’estira és una promesa.

Fotografiar-los és gairebé un acte de reverència. Perquè en la seva fragilitat hi ha una força antiga. I en la seva simplicitat, una elegància que no es pot fingir.