Aquesta sèrie és un exercici de composició i d’imaginació visual. Paisatges que no existeixen del tot, situacions que es mouen entre el possible i l’improbable, escenes que juguen amb la lògica i amb la percepció. No busquen explicar res: només obrir una fissura en allò que donem per evident.

La meva aproximació és treballar amb elements reals per construir imatges que semblen somiades. La llum, l’escala i la presència humana es combinen per generar una sensació d’estranyesa tranquil·la, com si el món hagués fet un petit desajust que només dura un instant.

Fer composicions és explorar aquest espai entre el real i l’irreal. Un lloc on la imatge no vol agradar, sinó suggerir; no vol descriure, sinó deixar una pregunta oberta.

(Projectes personals)