A Groenlàndia, el temps no passa: es queda quiet, esperant que algú el miri. Allà, envoltats de neu i de silenci, vam rodar Aningaaq —una peça menuda que complementa Gravity, però que respira amb veu pròpia.

Les fotos d’aquells dies no mostren decorats, sinó territori. Homes i dones treballant amb mans lentes, càmeres que no tremolen, mirades que parlen més que els guions. El pescador, el gos, el gel que sembla etern —tot era realitat abans de ser ficció.

Jonás Cuarón i l'equip no vam buscar espectacularitat. Vam buscar veritat. I en aquell silenci polar, la veritat no calia escriure-la: calia escoltar-la.

Jo hi era. I aquestes fotos ho saben. No són memòria del rodatge: són testimoni d’un moment en què el cinema va baixar a la terra, es va posar gorra de llana i va compartir cafè amb l’ànima d’una cultura.