En aquesta sèrie, el mar es mostra des d’un altre temps. L’aigua, llarga i suau, esdevé una superfície quieta que revela formes que normalment passen desapercebudes. No hi ha onada ni urgència: només llum, textura i una persistència que transforma el moviment en calma.

La meva aproximació és treballar amb exposicions lentes per convertir el gest del mar en una pausa. La llum perfila les roques i en destaca la presència antiga, gairebé immòbil, mentre l’aigua es retira fins a quedar reduïda a una insinuació. És una manera de mirar que busca la serenor i la precisió del detall.

Fotografiar aquesta calma aparent és observar com el paisatge es torna pensament. Una imatge del temps que passa lentament, feta des del marge humà d’un instant.

(Projecte personal)