A LaFosca, la roba es viu abans que es mostra. Aquesta sèrie retrata persones reals en un entorn real: caminar, asseure’s a la sorra, deixar que el vent faci la seva feina. No hi ha posats ni artifici; només gestos quotidians que revelen com la peça s’adapta al cos i al paisatge.

La meva aproximació és observar aquesta naturalitat i treballar amb una llum que respecti la textura i la senzillesa del teixit. Els colors clars, els talls nets i la discreció de les formes dialoguen amb l’entorn sense competir-hi. La roba no busca protagonisme: acompanya.

Fotografiar LaFosca és captar aquesta honestedat. Una marca que no vol imposar una estètica, sinó vestir una manera de viure. En un temps de soroll visual, aquesta discreció és gairebé una forma de resistència —i també una manera d’entendre la bellesa.

Client: LaFosca