A Lanzarote, el paisatge és una combinació de lava, vent i llum. Les formes són dures, els colors són mínims i l’illa té una manera pròpia d’imposar el seu ritme. Aquesta sèrie observa aquesta geologia viva i la relació que s’hi estableix quan el cos hi camina.
La meva aproximació és treballar amb la llum natural i amb una distància que permeti entendre la proporció entre figura i territori. No busco descriure el viatge, sinó captar la sensació d’estar en un lloc que és alhora auster i intens: superfícies rugoses, ombres netes i una calma que sembla sortir de la pedra. Cada imatge és un fragment d’aquesta energia continguda.
Fotografiar Lanzarote és mirar el paisatge amb respecte i deixar que la llum i la matèria decideixin la forma de la imatge.
(Projecte personal)
