A Mèxic, la llum no és decorat: és protagonista. Aquestes fotos no són una col·lecció de posats, sinó una crònica visual d’un estiu que no s’acaba. Els cossos no desafien el paisatge —s’hi integren. La roba de LOB no vol cridar: vol respirar.

Hi ha platges, sí, però no són postals. Són escenaris on la moda es fa gest, moviment, complicitat. Els colors —sorra, verd, rosa, blau— no competeixen entre ells: es barregen com en una conversa entre amics.

Cada imatge és una suma. De moments, de textures, de mirades que no busquen l’objectiu, sinó el record. Hi ha parelles, solituds, ombres, reflexos. I tot plegat, vestit amb roba que no vol disfressar-se de res.

Aquesta col·lecció no és una declaració de moda. És una manera de ser al món. Amb roba que acompanya, no imposa. Amb paisatges que no s’expliquen —es viuen.