A Groenlàndia, el temps i l’espai tenen un altre ritme. Les distàncies són immenses, la llum canvia amb una lentitud estranya i el paisatge sembla contenir més silenci que terra. Aquesta sèrie és una manera d’observar aquest territori: un lloc on la presència humana és mínima i on cada gest queda absorbit pel blanc.
La meva aproximació és treballar amb la llum natural i amb la distància justa per mostrar la relació entre les persones i l’entorn. No busco dramatitzar el paisatge; busco entendre com s’hi habita, com es camina, com es mira. Cada imatge és un fragment d’aquest diàleg entre fragilitat i immensitat.
Fotografiar Groenlàndia és acceptar que el lloc imposa el seu propi ritme. Una manera de mirar sense pressa, deixant que la llum i el territori decideixin la forma de la imatge.
(Projecte personal)
