Les fotos del PushLab no mostren escenes de pel·lícula. Mostren el que passa abans: el gest de pensar, el silenci de dubtar, la mirada que busca forma a una idea. Hi ha taules amb papers, ulls que no miren la càmera, mans que es mouen com si ja dirigissin.

No hi ha glamur. Hi ha concentració. No hi ha catifes vermelles. Hi ha masies, llum natural, i una mena de calma que només tenen els llocs on es treballa de debò.

Els joves directors no posen. Són allà, en procés. I això, en el món del cinema, és gairebé un acte de resistència.

Aquestes imatges no parlen de rodatges. Parlen de la cuina del cinema: on les històries encara no tenen actors, però ja tenen ànima.