La cuina de la Marta neix del paisatge i hi torna. El seu treball és una conversa silenciosa amb l’horta, amb les mans que la cuiden i amb la llum que transforma allò quotidià en un gest delicat. Aquest projecte vol retratar aquesta relació: una cuina que no busca artificis, sinó veritat.

A les seves mans, les flors no són decoració; són memòria, temporada i territori. Cada plat és una manera d’explicar d’on venim i què ens envolta. La meva mirada s’hi acosta amb respecte, buscant la calma, la textura i la intimitat d’un procés lent i profundament arrelat.

Fotografiar la Marta ha estat observar com la natura esdevé llenguatge. Una cuina que no vol impressionar, sinó compartir. Una bellesa discreta, que es revela quan la mires de prop.

Client: Marta Romaní